Carl Rogers

Carl Rogers

Nom original	(en) Carl Ransom Rogers
Biografia
Naixement	8 gener 1902 Oak Park (Illinois)
Mort	4 febrer 1987 (85 anys) La Jolla (Califòrnia)
President de l'Associació Americana de Psicologia 1947 – 1947
Dades personals
Formació	Universitat de Wisconsin-Madison Teachers College, Columbia University Union Theological Seminary
Activitat
Camp de treball	Psicologia i psicoteràpia
Ocupació	psicoterapeuta, psicòleg, escriptor de no-ficció
Ocupador	Universitat de Chicago
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1961–) Associació Estatunidenca de Psicologia
Influències	Otto Rank
Família
Fills	Natalie Rogers
Premis (1975)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden (1964)  Humanista de l'any (1962)  Premi APA per contribucions científiques distingides a la psicologia  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Lloc web	nrogers.com…

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.

El 1951 formulà la teoria sobre la «teràpia centrada en el client».^[1] Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació. Al contrari del pessimisme de Sigmund Freud, considerava que l'ésser humà neix amb l'instint i la capacitat innats positius i constructius.^[2]

Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.^[3] Segons la seva teoria, la congruència i l'autenticitat tenen una gran importància per a la salut integral de la persona.^[4] Preconitzava la paradoxa que «quan les persones s'accepten com són, aleshores poden canviar».^[2]